Senglars és un thriller psicològic que conté reflexions sobre la representació del cos de les dones, el sexisme quotidià i la mercantilització de la bellesa. El personatge principal lluita contra un enemic alhora invisible i omnipresent: la superficialitat que s’espera d’ella. En exposar l’altra cara del decorat, Senglars posa en evidència una figura contemporània tan controvertida com poc explotada fins ara en la ficció, la de l’influencer.  

D’Anglaterra a Brasil, d’Egipte a França i Argentina, vet aquí una altra història del futbol, des dels seus orígens fins a l’actualitat. El futbol no és només un negoci: des de fa més d’un segle, és un poderós instrument d’emancipació per a treballadors, dones, militants anticolonials, joves de barris populars i manifestants d’arreu del món.

El còmic recorre els destins dels homes i dones que practiquen a diari aquest esport popular, tant professionalment com en qualitat d’aficionats, i que durant massa temps s’han vist eclipsats pels equips estel·lars i les llegendes daurades. Prenent al peu de la lletra els tòpics sobre els aficionats al futbol, també ens explica la sorprenent història de les contracultures d’aquest esport.

Arthur Kinnaird, Pelé, Garrincha o Maradona són alguns dels protagonistes d’aquest llibre.

Amb una història «des de baix», ens recorden que el futbol pot ser tan generós com subversiu.

Als museus trobem moltes dones representades en obres d’art, però molt poques dones artistes. Però n’hi ha moltes, i sempre n’hi ha hagut. Per què se les ha oblidat? Perquè la història de l’art ha estat escrita per homes, per a homes i s’han atorgat el paper protagonista.

Ha arribat l’hora que les dones artistes tornin a ser el centre d’atenció. Des del Renaixement a Europa fins als nostres dies a tot el món, totes aquestes creadores, sovint avantguardistes, han contribuït a la història de l’art amb genialitat.

Com a artistes visuals, pintores, escultores, fotògrafes i realitzadores de vídeo, han creat obres que donen testimoni de la nostra humanitat.

Aquest còmic mostra les artistes treballant el més a prop possible de la creació de les seves obres. Perquè tant a la història, com a les arts, com més visibles siguin les dones, més es reduirà la desigualtat.

Així comença És una bruixa?, un recorregut per la història d’unes dones marginades, però també admirades, temudes però també envejades i, sobretot, perseguides durant segles. Pel camí coneixerem gegants que ploren, déus i deesses, remeieres, monjos malcarats, gent amb molta barra, algun papa, inquisidors que fan de detectius, caçadors de bruixes, algunes dones sàvies i un gat negre.

La història de les bruixes està carregada de mites i de mentides, però és molt real i alhora molt trista; i ens ha deixat una paraula, «bruixa», on a dia d’avui encara ressona la realitat d’aquelles dones.