Els catalans tenim el trist honor de ser el primer poble europeu, documentat, en perseguir la bruixeria. L’any passat vam commemorar el sisè centenari del text sobre bruixeria més antic d’Europa. Publicada a les valls d’Àneu el 26 de juny de 1424, la primera llei europea que tipificava aquest delicte convertí Catalunya en un dels epicentres de la cacera de bruixes al Vell Continent. Per sort, les darreres dècades hem viscut un procés de revisió i reparació de les víctimes des de diversos fronts: institucionals, acadèmics i artístics. En aquest context, la il·lustradora barcelonina Raquel Gu aporta el seu gra de sorra amb el còmic divulgatiu És una bruixa? Mites, mentides i realitat (Garbuix Books), una proposta gràfica documental, amb petits tocs d’humor, que és ideal per a conscienciar joves i adolescents i refrescar coneixements dels lectors més adults.

Les fonts històriques demostren que la majoria de les víctimes de la caça de bruixes a Europa van ser dones pobres, sovint vídues i, amb freqüència, d’edat avançada. A casa nostra la persecució es va estendre gairebé quatre segles, des del 1424 fins al 1806, quan la llevadora Teresa Guàrdia, veïna de Biosca (Solsonès), fou assassinada pels seus conciutadans, al marge de la llei, convertint-se en l’última dona cremada per bruixeria a Catalunya. Tants segles d’escomesa van contribuir a sedimentar en l’imaginari col·lectiu una imatge molt tipificada i nociva de les persones acusades de bruixeria, especialment de les dones. Aquesta imatge és la que vol desmuntar Raquel Gu al seu còmic. Amb un dibuix viu i virolat, l’autora basteix un relat històric carregat de dades a través d’una àvia que vol convèncer els seus dos nets que la peculiar veïna del sisè sisena no és una bruixa. L’àvia explicarà als nets que des de l’origen de la humanitat hi ha hagut persones sàvies que han emprat els seus coneixements sobre el medi per beneficiar la societat: les remeieres i altres «mitjancers» entre la realitat terrenal i els fenòmens sobrenaturals. Malauradament, l’aparició de sistemes de control social com la religió o el patriarcat de seguida va comportar la classificació d’aquests «mitjancers» entre «bons» i «dolents». El saber és una font de poder i la capacitat d’influència d’aquestes figures mediadores era molt cobejada. Progressivament, les dones foren apartades del centre del poder. La misogínia inherent a les antigues civilitzacions grega i romana fou exacerbada pel cristianisme primitiu. Durant l’Edat Mitjana, amb la transmissió dels coneixements reclosa als monestirs i altres institucions eclesiàstiques, les dones foren definitivament foragitades dels circuits d’alfabetització i la misogínia esdevingué estructural a Europa.

Arraconades i assenyalades, les dones eren el blanc perfecte per a tota mena de badomeries. El punt d’inflexió de la cacera fou la publicació del Malleus Maleficarum («Martell de les Bruixes») el 1484. Gràcies a la recent adopció de la impremta a Europa, aquest tractat compilat pel monjo dominic Heinrich Kramer va assolir una àmplia difusió fins al punt d’esdevenir un autèntic best-seller dels segles XV i XVI. El llibre de Kramer va dur a la picota milers de persones innocents i va criminalitzar les dones en considerar-les més propenses a les temptacions demoníaques arran de la «debilitat inherent al seu sexe». Pura misogínia. La cacera de bruixes assoliria el seu apogeu en plena Edat Moderna com a resultat de segles i segles de cultura patriarcal i l’àmplia difusió que la impremta va infondre a les boles interessades de personatges foscos i fanàtics com Kramer. Tot i que en origen el crim de bruixeria no anava dirigit específicament contra les dones (es calcula que aproximadament un 30% del total de les víctimes europees foren homes), de mica en mica es va anar transformant fins a derivar en una clara persecució de gènere al llarg dels més de tres segles en què aquests judicis van ser vàlids. L’indret on la persecució va ser més intensa i cruel va ser a l’Europa central: Alemanya i França, principalment. Fins i tot existeixen documents que demostren que la Inquisició espanyola, contràriament al que es podria pensar, va condemnar en més d’una ocasió els processos judicials per bruixeria engegats per les autoritats civils. A casa nostra, la immensa majoria de les persones acusades van ser víctimes de les antipaties, venjances i odis locals dels seus veïns i veïnes i, sovint, l’església hi tenia un paper circumstancial. Per les pàgines de Raquel Gu hi desfilen dones sàvies de totes les èpoques, des de la grega Agnòdice –la primera ginecòloga documentada de la història– fins a la metgessa italiana del segle XI Trotula de Salern o la santa sàvia Hildegarda de Bingen. També s’hi expliquen les truculentes històries de les bruixes navarreses de Zugarramurdi o dels judicis de Salem als EUA, i es repassen els animals i les plantes tradicionalment associats a la bruixeria. Gu també ens ofereix un breu repàs de l’ús cultural del terme «bruixa» i de la seva evolució: des dels contes dels Germans Grimm i els films de Disney, fins a la saga màgica de Harry Potter. També ens parla de les intrèpides aviadores soviètiques conegudes com «Les bruixes de la nit» o de les esforçades atletes japoneses batejades com «Les bruixes de l’Orient» que a la dècada dels anys seixanta van assolir 258 victòries consecutives en partits de voleibol, un rècord que encara avui no ha superat cap altre equip. Els darrers anys, el moviment feminista ha recuperat i reivindicat la figura de la bruixa fins a convertir-lo en un símbol d’empoderament femení. L’intens procés de revisió del mite de la bruixeria, impulsat per historiadors de renom com el professor de la UB Pau Castell Granados, també ha tingut una àmplia repercussió social que, en l’àmbit artístic, s’ha traduït en creacions de disciplines diverses com el teatre (l’obra Vosaltres, les bruixes, de Jan Vilanova Claudín i Alícia Gorina, estrenada a l’octubre al TNC), la dansa (l’espectacle Supermedium de Núria Guiu i Ingri Fiksdal) o la ficció sonora (el pòdcast L’última bruixa de 3Cat). Raquel Gu s’afegeix a aquesta cadena de revisions del mite amb una obra gràfica audaç, de desenllaç inesperat, i apte per a tots els públics.