Jun

20

2024

20 de junio de 2024

Diari Ara

Homenatge fresc i vitalista a les iaies de la piscina

Feia poc que la il·lustradora Marina Sáez (Barcelona, 1988) s’havia traslladat a un pis del barri de Gràcia quan, per tractar un problema de salut, el metge li va recomanar nedar. I així ho va fer, a la piscina del centre d’esports del carrer Perill, on va coincidir amb un grup de iaies que feien aiguagim al seu costat i que la van “fascinar” per la seva energia i vitalitat. “Hi vaig connectar d’una manera molt genuïna –explica–. Jo tenia la percepció que en fer-nos grans ens convertim en persones diferents que sempre saben com actuar, però elles em van fer adonar que segueixes sent la mateixa persona. Pots tenir 80 o 90 anys i continuar sent vulnerable i tenir mil dubtes”. Aguagim (Garbuix Books, 2024) és l’homenatge divertit i vitalista de Sáez a les iaies de l’aiguagim, un còmic que observa la seva quotidianitat amb un sentit de l’humor gairebé punk, sense condescendència ni carrincloneria, com són elles mateixes. D’aparença naïf, el dibuix de Sáez sedueix per la naturalitat i la llum que irradien els colors acrílics del pinzell (“Va ser una feinada, pintar-ho tot a mà”, admet), que lliga perfectament amb el to proper i còmplice de l’obra. En el còmic, Sáez s’esforça a oferir un retrat personalitzat de cada iaia, però el que més destaca és el que les uneix: la rialla fàcil, la falta de complexos i l’absència de marit, sigui perquè estan solteres o per haver enviduat. “En el fons no és casual, moltes venen a la piscina quan poden fugir de les obligacions conjugals –diu Sáez–. Estar soles les fa sentir que ja toca fer el que els vingui a elles de gust: apuntar-se a l’aiguagim, venir a fer petar la xerrada i després fer un cafè al bar. Una dona va dir una cosa que em va impactar: «El meu marit al cel i jo a la glòria». És molt graciós, però alhora molt dur”. Les anècdotes delirants i els trossets de vida que captura Sáez no emmascaren la funció que compleix el grup d’aiguagim: combatre la solitud i elevar l’esperit. “La Matilde deia: «Jo vinc aquí feta una merda i surto com si m’haguessin injectat un xut de vida» –explica la dibuixant–. O l’Angelines, que tot i trobar-se malament venia a la piscina, feia una volteta i marxava. «Al final vinc a xerrar, no a fer esport», deia sempre”. Per a la mateixa Sáez va ser “inspirador” veure com aquestes dones “lidiaven entre elles amb la soledat” i els antídots que inventaven “per no estar tot el sant dia a casa”.

Naturalitzar la mort

El que més va impactar Sáez de les iaies de l’aiguagim és la naturalitat amb què conviuen amb la mort. Ho va comprovar el dia en què van informar-la de la mort de la Matilde, no exactament com si tal cosa, però sense fer-ne un drama. “Vaig posar-me a plorar com una Magdalena i elles estaven tan normals, tot i que la coneixien des de feia molts anys –recorda–. «Doncs no estava per morir-se», va dir una. A mi, tot i tenir 36 anys, la mort em genera una por brutal. La mort és un gran tabú en la nostra societat, però per a elles és una cosa familiar que veuen molt sovint, i d’alguna manera han de conviure-hi. Naturalitzar-la o fer-ne broma és una eina més”. Un dels moments més difícils per a Sáez va ser haver d'informar les seves companyes de piscina que feia mesos que preparava un còmic sobre elles. “Vaig trigar molt a explicar-ho –revela–. Em sentia una mica lladre d’aquests trossets d’intimitat. Jo ho feia quasi com un projecte personal, potser un fanzín, però quan vaig guanyar la menció de Finestres em vaig sentir obligada a explicar-ho”. La reacció va ser “molt més positiva” del que s’esperava Sáez. “Sobretot els sorprenia que el que elles feien tingués interès per a algú”. I no és estrany, considerant la fractura entre grans i joves que existeix a Barcelona: “En aquesta ciutat les generacions estem molt segregades –assenyala–. Els joves tenen els seus circuits i els grans els seus, però no interactuen mai”. En el seu cas, assegura, el contacte va ser “alliberador”, i va fer que s'adonés que “es pot ser gran d’una altra manera, més divertida i vital”.

Comparte este artículo en:

Este artículo habla sobre:


Aguagim

Marina Sáez